Generalitat de Catalunya
Curs
2017-2018

Contingut

A
Adaptació de crèdits
Procés administratiu que s'ofereix a les persones matriculades en un pla d'estudis anterior a l'EEES, pel qual es reconeix els crèdits superats, i que possibilita a l'estudiantat continuar el grau corresponent a la mateixa universitat.
AGAUR
Sigla de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca. És l'òrgan que gestiona, a Catalunya, les beques i els ajuts universitaris.
Agrupació d'especialitats
Itineraris o especificitats curriculars que formen part dels plans d'estudi d'alguns màsters universitaris, que són establerts per la universitat. L'estudiant obtindrà dues especialitats en acabar el màster universitari.
Agrupació d'estudis
Correspon a l'entrada conjunta de dos o diversos estudis de grau, per als quals l'estudiantat podrà sol·licitar l'accés, durant el procés de preinscripció universitària, mitjançant la selecció de l'oferta unitària corresponent. Cal remarcar que els graus que formen part d'una agrupació són estudis que s'adscriuen a una mateixa branca de coneixement i, per tant, comparteixen matèries comunes, fins assolir, segons els casos, un tronc comú (90 crèdits ECTS compartits), definit en els plans d'estudi pertinents.
ANECA
Sigla de l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació. És la institució d'àmbit estatal que dóna suport a les universitats en tots els processos relacionats amb l'assegurament de la qualitat i la millora de la competitivitat del sistema universitari.
AQU Catalunya
Sigla de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. És la institució d'acreditació i avaluació de la qualitat dels estudis universitaris a Catalunya, que ha de vetllar per l'acompliment dels criteris de qualitat fixats.
Assignatures
Són les unitats d'ensenyament en què s'organitzen o distribueixen les diferents matèries.
B
Beca
És l'ajut que l'estudiantat pot rebre per iniciar o continuar els seus estudis universitaris. Per obtenir una beca cal complir uns requisits acadèmics i econòmics.
Branca de coneixement
Són grans camps del saber, que es concreten en un conjunt de matèries bàsiques que recullen l'essència de cadascuna d'elles. En el cas dels estudis de grau, l'adscripció a una branca comporta la impartició d'un mínim de 36 crèdits comuns de les matèries esmentades, la qual cosa permet la mobilitat entre diferents estudis d'un mateix cicle. Els estudis de grau i de màster universitari s'adscriuen, almenys, a una de les cinc branques de coneixement següents: arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.
C
Campus
Agrupació de diferents centres universitaris en un lloc físic concret.
Centre adscrit
Centre d'educació superior que estableix un conveni amb una universitat pública o privada, per impartir estudis conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial, que són autoritzats pel departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya.
Centre propi
Centre d'educació superior universitària, d'una universitat pública o d'una universitat privada, que organitza i imparteix estudis conduents a l'obtenció de títols universitaris de caràcter oficial, que són autoritzats pel departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya.
Centres universitaris
Sota aquesta denominació s'inclouen les facultats, les escoles tècniques superiors i les escoles universitàries. Aquests centres són els responsables de la coordinació acadèmica i administrativa dels estudis de grau, màster universitari i doctorat.
Complements de formació
Ensenyaments addicionals, que en funció de la formació prèvia acreditada ha de cursar l'estudiantat que vulgui iniciar un màster universitari, i que podrà formar part del màster corresponent, sempre que el nombre total de crèdits a cursar no superi els 120. Els complements de formació els determina la normativa pròpia de cada universitat.
Convalidació de crèdits
Procés administratiu pel qual es reconeixen les matèries, assignatures o crèdits d'estudis aprovats en una altra titulació o una altra universitat. Les convalidacions es produeixen d'acord amb la similitud en el contingut i la càrrega lectiva entre les assignatures que volen ser convalidades. Normalment l'estudiantat ha d'acreditar que té superada l'assignatura que vol convalidar i ha d'aportar el programa cursat. No es trasllada la qualificació obtinguda, sinó que apareix el concepte d'"aprovat" en el nou expedient acadèmic.
Crèdits de lliure elecció
Percentatge de crèdits que la universitat inclou en el pla d'estudis i que l'estudiantat aplicarà a les matèries, seminaris o altres activitats acadèmiques que lliurement esculli. Aquests crèdits es poden obtenir per assignatures que ofereix la universitat o altres institucions amb les quals ha signat un conveni, o bé per reconeixement de crèdits per activitats o estudis que no formen part de cap pla d'estudis dels ensenyaments impartits per les universitats.
Crèdits europeus (ECTS)
Unitat de valor dels ensenyaments adaptats a l'espai europeu d'educació superior. Cada crèdit té entre 25 i 30 hores de classes lectives, teòriques o pràctiques, hores dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes i les exigides per preparar i fer exàmens i proves d'avaluació. Cada assignatura del pla d'estudis té una determinada assignació de crèdits.
Crèdits obligatoris
Crèdits corresponents a assignatures establertes com a obligatòries en el pla d'estudis d'una titulació determinada. Tot i això, aquestes assignatures no seran necessàriament obligatòries en la mateixa titulació d'una altra universitat.
Crèdits optatius
Crèdits corresponents a assignatures establertes com a optatives en un pla d'estudis. Normalment, aquestes assignatures s'agrupen per formar mencions o especialitats.
Crèdits per equivalència
Crèdits corresponents a una activitat que l'estudiantat normalment realitza fora de la universitat i que la universitat reconeix. Fonamentalment, aquestes activitats acostumen a ser: pràctiques en empreses, institucions públiques o privades; treballs acadèmicament dirigits i integrats en el pla d'estudis; estudis realitzats en el marc de convenis internacionals subscrits per la universitat; estudis d'idiomes...
D
Departaments
Són els òrgans bàsics encarregats d'organitzar i desenvolupar la investigació i els ensenyaments propis de les àrees de coneixement respectives. Estan dirigits pel Consell de Departament que, al seu torn, nomena el director o directora de departament.
Doble grau
Vegeu Simultaneïtat d'estudis.
Doctorat
Són els estudis universitaris oficials que condueixen a l'adquisició de les competències i habilitats relacionades amb la recerca científica de qualitat. El títol acadèmic que s'obté en finalitzar aquests estudis és el de doctor/a (vegeu: tesi doctoral).
E
ECTS (sistema europeu de transferència i acumulació de crèdits)
Sistema que va néixer per convalidar les assignatures que els estudiants cursen dins el programa de mobilitat Erasmus. Els crèdits tenen entre 25 i 30 hores a realitzar entre 36 i 40 setmanes per curs acadèmic, cada curs acadèmic tindrà 60 crèdits. L'assignació de crèdits comptabilitzarà les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o pràctiques, les hores dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes i les exigides per preparar i fer exàmens i proves d'avaluació.
Erasmus
És el principal programa d'intercanvi d'estudiants en l'àmbit europeu. Dins el Programa d'Aprenentatge Permanent (PAP), l'Erasmus és un subprograma sectorial i correspon als intercanvis en ensenyament superior. El programa Erasmus preveu sistemes de convalidació i equivalències de crèdits i ajuts econòmics per part de la Unió Europea. Mitjançant el programa Erasmus, l'estudiantat d'una universitat europea pot realitzar estudis equivalents als que està cursant en una altra universitat europea durant un curs complet o un semestre.
Espai europeu d'educació superior (EEES)
En el marc del procés iniciat a partir de la Declaració de Bolonya, la majoria de països europeus treballem per a la creació d'un espai europeu d'educació superior, que promou la convergència dels diferents sistemes d'educació a fi de millorar la qualitat, transparència i compatibilitat dels estudis, títols i diplomes.
Especialitat
Itineraris o especificitats curriculars que formen part dels plans d'estudi d'alguns màsters universitaris, que són establerts per la universitat.
Estudiantat
Són totes aquelles persones que estan matriculades en qualsevol dels centres docents universitaris, a fi de cursar-hi estudis. L'estudi és un dret i un deure de l'estudiantat universitari.
Estudis amb condicions
Són els estudis que habiliten per a l'exercici d'activitats professionals regulades a l'Estat espanyol. El Govern estableix les condicions a les quals s'hauran d'adequar els plans d'estudi, i també s'ajustaran a la normativa europea aplicable.
Estudis de 1r cicle
Són els estudis que donen dret a l'obtenció dels títols de diplomat/ada, mestre/a, arquitecte/a tècnic/a i enginyer/a tècnic/a. L'accés a aquests estudis es fa mitjançant la preinscripció universitària. La seva càrrega lectiva global està repartida en tres anys acadèmics amb un mínim de 180 crèdits. Els estudis de primer cicle permeten l'accés a estudis de segon cicle, d'acord amb el que preveu la normativa. La normativa defineix, en cada cas, l'enllaç del 1r cicle amb altres estudis de 2n cicle i estableix, si escau, la realització de complements de formació.
Estudis de 1r i 2n cicle
Són els estudis oficials i homologats que donen dret a l'obtenció dels títols de llicenciat/ada, arquitecte/a i enginyer/a. L'accés a aquests estudis es fa mitjançant la preinscripció universitària. La seva càrrega lectiva global està repartida en 4 o 5 anys acadèmics amb un mínim de 300 crèdits, excepte en aquells estudis per als quals existeixen directrius comunitàries que estableixin altres criteris. La superació del primer cicle d'aquests estudis no comporta l'obtenció de cap titulació oficial, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de 2n cicle. La superació dels estudis de 1r i 2n cicle dóna dret a l'accés als estudis de 3r cicle (doctorat).
Estudis de 2n cicle
Són els estudis oficials i homologats que donen dret a l'obtenció dels títols de llicenciat/ada o bé enginyer/a. L'accés a aquests estudis es fa mitjançant la realització d'un 1r cicle universitari o bé per estar en possessió del títol de diplomat/ada, mestre/a, arquitecte/a tècnic/a o enginyer/a tècnic/a, sempre que aquests estudis s'ajustin a la normativa d'accés per a cadascun dels segons cicles. La normativa defineix, en cada cas, quins són els estudis de 1r cicle que calen per accedir a un estudi concret de 2n cicle i estableix, si escau, la realització de complements de formació, que col·loquialment s'anomenen passarel·les. La seva càrrega lectiva global està repartida en 2 anys acadèmics, amb un mínim de 120 crèdits. Cada universitat estableix uns mecanismes per regular l'accés a aquestes titulacions de 2n cicle. La superació dels estudis de 2n cicle dóna dret a l'accés als estudis de 3r cicle (doctorat).
Estudis de 3r cicle
Són els estudis d'especialització i recerca. Per accedir-hi cal estar en possessió del títol de llicenciat/ada, arquitecte/a o enginyer/a. S'organitzen a través dels programes de doctorat, que tenen una càrrega lectiva mínima de 32 crèdits i són un requisit necessari per poder accedir al títol oficial de doctor/a. La Comissió de Doctorat de cada universitat és l'òrgan competent per a l'admissió als estudis de 3r cicle o doctorat.
Estudis interuniversitaris
Són els estudis impartits, conjuntament, per més d'una universitat, de les quals una actua com a coordinadora. El pla d'estudis és únic, amb un programa formatiu conjunt, amb les mateixes competències, objectius i resultats, i comporta la mobilitat de l'estudiantat entre les diverses universitats. El títol és únic i el tramita, expedeix i gestiona la universitat coordinadora, amb els logotips i les signatures dels rectors i les rectores de totes les universitats participants.
F
Formació continuada
Són estudis conduents a l'ampliació de coneixements per a titulats i titulades universitaris. Poden adoptar el nom de màsters, postgraus, cursos d'especialització o cursos d'extensió universitària.
G
Grau
Estudi que té com a finalitat l'obtenció per part de l'estudiantat d'una formació general, en una o diverses disciplines, orientada a la preparació per a l'exercici d'activitats professionals. La seva càrrega lectiva és de 240 crèdits europeus (ECTS), equivalents a un període d'estudis de 4 anys, o de 180 crèdits europeus, equivalents a un període d'estudis de 3 anys. D'altra banda, hi ha graus que per exigències de la normativa de la Unió Europea, són almenys de 300 crèdits ECTS i impliquen un període d'estudis més ampli. El títol acadèmic que s'obté en finalitzar aquests estudis és el de graduat/ada. Els estudis de grau donen accés als estudis de màster universitari.
Grau obert
Programa que permet a l'estudiant matricular-se en assignatures de primer curs o de primer i segons curs del ventall d'estudis que s'ofereixen, amb l'objectiu de triar un estudi en el qual es voldrà graduar.
H
Homologació d'estudis estrangers
Acte administratiu pel qual es reconeix l'equivalència d'un títol estranger i un d'espanyol. Poden produir-se homologacions d'estudis de secundària o de títols universitaris. L'homologació prèvia de títols és un requisit per accedir a titulacions oficials universitàries espanyoles.
I
Incompatibilitats
Els plans d'estudis poden indicar l'ordenació temporal de l'aprenentatge de les matèries que els componen i establir incompatibilitats, també anomenades prerequisits o corequisits. Així doncs, pot succeir que, per ser qualificat en una assignatura o per poder matricular-se'n, calgui tenir superada una altra assignatura vinculada.
L
Límit màxim d'admissió (LMA)
L'accés a les titulacions universitàries està condicionat per la capacitat d'admetre-hi alumnes, és per això que la gran majoria de titulacions tenen establert un límit màxim d'admissió (LMA). Aquests límits els estableix el Consell d'Universitats a proposta de les juntes de govern.
M
Màster Erasmus Mundus
Màster universitari d'alta qualitat acadèmica, seleccionat i subvencionat per un període de cinc anys per la Comissió Europea d'entre els que compleixen els requisits. Aquests estudis han de ser impartits, almenys, per tres universitats, de tres països de la UE. S'emmarquen en un programa d'acció comunitària per a la cooperació i la mobilitat, que té com a objectius millorar la qualitat en l'àmbit de l'ensenyament universitari i la promoció de l'entesa intercultural, mitjançant la cooperació amb tercers països.
Màster universitari
Són els estudis que tenen com a finalitat que l'estudiantat adquireixi una formació avançada, de caràcter especialitzat o multidisciplinari, orientada a l'especialització acadèmica o professional, o bé a promoure la iniciació en tasques investigadores. El títol acadèmic que s'obté en finalitzar aquests estudis és el de màster universitari o universitària. Per al títol de màster universitari es requerirà haver completat entre 60 i 120 crèdits europeus.
Matèries
Les matèries dels ensenyaments són els seus continguts temàtics que, al seu torn, s'estructuren en assignatures.
Matèries bàsiques
Són aquelles unitats acadèmiques que han de tenir tots els plans d'estudis de grau, que es concreten en assignatures, amb un mínim de 6 crèdits ECTS, les quals han d'estar programades en la primera meitat dels plans esmentats. Aquestes unitats acadèmiques vénen determinades per la branca o branques de coneixement a la qual s'adscriu l'estudi.
Matèries de lliure elecció
Són les matèries que tria l'estudiantat sense cap condicionant. Poden cursar-se en el centre universitari on s'està matriculat o en qualsevol altre centre de la mateixa universitat. També es poden cursar en empreses amb les quals hi hagi programes de col·laboració, en altres universitats amb les quals s'hagi signat un conveni o en universitats d'altres països.
Matèries obligatòries
Són les matèries del pla d'estudis, lliurement establertes per cada universitat, que són obligatòries de cursar per a l'estudiantat.
Matèries optatives
Són les matèries del pla d'estudis, lliurement establertes per cada universitat, per tal que l'estudiantat esculli, entre elles, les que vol cursar.
Matrícula
És l'acte administratiu mitjançant el qual l'estudiantat selecciona les assignatures que vol cursar en l'any acadèmic. La matrícula s'ha de fer en els terminis fixats i d'acord amb el procediment establert. L'import de la matrícula és el que sumen els crèdits de les assignatures seleccionades i per les vegades que l'estudiantat s'hagi matriculat de la mateixa assignatura.
Matrícula d'honor
És la qualificació màxima que pot obtenir l'estudiantat en una assignatura. Produeix uns efectes acadèmics i també econòmics. Els estudiants que hagin obtingut matrícula d'honor en alguna assignatura se'n beneficiaran el curs següent, ja que tindran dret a matrícula gratuïta pel valor dels crèdits en què hagin obtingut matrícula d'honor. El professorat d'una assignatura podrà atorgar una matrícula d'honor per cada vint estudiants o fracció.
Matrícula extraordinària
És la modalitat de matrícula per la qual l'estudiantat que compleix els requisits d'accés als estudis universitaris s'inscriu en una o diverses assignatures per raons d'interès personal. Només dóna dret a l'expedició del certificat corresponent. No es pot compatibilitzar la matrícula extraordinària amb la matrícula ordinària. L'estudiantat podrà matricular-se d'un màxim de 50 crèdits a través de la matrícula extraordinària, a més, aquesta resulta més cara que la matrícula ordinària.
Menció
Itineraris o especificitats curriculars que formen part dels plans d'estudi d'alguns graus, que són establerts per la universitat.
Mobilitat estudiantil
Possibilitat de l'estudiantat de fer estades acadèmiques o de realitzar pràctiques a institucions d'educació superior universitària o a empreses d'un altre país o d'una altra comunitat autònoma.
Modificació de matrícula
És l'acte administratiu pel qual l'estudiantat augmenta, redueix o canvia les assignatures en què s'ha matriculat. Les modificacions de matrícula només s'admeten en els terminis establerts específicament a aquest efecte.
N
Nota d'accés
És la nota que obté cada estudiant com a resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana de batxillerat o de CFGS i el 40% de la qualificació de la fase general de les proves d'accés a la universitat. Per accedir a la universitat la nota d'accés ha de ser igual o superior a un 5. Aquesta nota té una validesa indefinida. La nota d'accés màxima és un 10, a la qual es pot sumar, si escau, les qualificacions de les matèries de la fase específica ponderades, i es pot arribar a una nota d'admissió màxima de 14.
Nota de tall/nota d'admissió
És la nota obtinguda per l'últim estudiant que ha accedit a cada titulació a la fase de preinscripció de juny. Com més estudiants demanin accedir a una titulació, més alta serà la nota de tall. Una vegada finalitzat el procés d'admissió d'estudiants universitaris del mes de setembre, s'obté la nota d'admissió, nota que s'estableix al final del procés i que correspon a la nota de l'últim estudiant que apareix en la llista d'admesos de cada titulació.
O
Oferta
Modalitat d'ensenyament o d'accés a un estudi universitari oficial que ofereix cadascuna de les universitats i que pot estar associada a un codi de preinscripció universitària.
P
Pla d'estudis
És el conjunt d'ensenyaments organitzats per una universitat, la superació del qual dóna dret a l'obtenció d'un títol.
Ponderacions de matèries de les PAU
Són els paràmetres de les matèries cursades al batxillerat per al càlcul de la nota d'accés a la universitat. Les universitats fan públic el valor concret de cada assignatura a l'inici del curs, que pot variar d'un curs al següent.
Pràcticum
Assignatures del pla d'estudis que tenen com a objectiu l'aplicació pràctica dels coneixements adquirits en un conjunt d'assignatures de caràcter teòric.
Pràctiques en empreses
Assignatura o part d'assignatura de caràcter pràctic en què l'estudiantat aplica els coneixements pràctics en el lloc de treball d'una empresa amb què la universitat té signat un conveni. En alguns plans d'estudis les pràctiques en empreses poden ser definides pels crèdits per equivalència.
Preinscripció
És el procediment administratiu pel qual s'adjudiquen les places de nou accés en les titulacions amb limitació de places. Hi ha dues fases de preinscripció:
Primera fase. A finals del mes de juny, per als estudiants que superen la selectivitat en la convocatòria de juny o que l'hagin fet en anys anteriors, i també per als qui obtinguin el títol de formació professional que els dóna accés en la convocatòria de juny o que l'hagin obtingut en anys anteriors.
Segona fase. A principis del mes d'octubre, per als estudiants que superen la selectivitat al mes de setembre i per als qui obtinguin el títol de formació professional que els dóna accés a la convocatòria de setembre. També poden presentar la sol·licitud en aquesta fase els qui ja l'hagin presentada en la fase de juny. En aquesta fase, només s'ofereixen les places que no s'han cobert en la fase de juny.
Per a l'adjudicació de les places es té en compte l'opció de batxillerat o de COU que hagi cursat l'estudiant i la qualificació final de selectivitat. En el cas de titulacions de formació professional o altres títols, es té en compte l'expedient acadèmic.
Professió regulada
Són aquelles activitats l'exercici de les quals requereix l'obtenció d'una titulació específica, els continguts de la qual vénen regulats per la normativa universitària, per tal de garantir la impartició d'unes matèries i l'adquisició d'unes competències que donen accés a una professió determinada.
Projecte de fi de carrera
Treball integrador o de síntesi de formació rebuda que es realitza al final dels estudis reglats. En els plans d'estudi es fa constar si es preveu la realització del projecte, a més de si és obligatori o optatiu.
R
Reconeixement de crèdits
S'entén per reconeixement l'acceptació per part d'una universitat dels crèdits que s'han obtingut en uns ensenyaments oficials, en la mateixa o una altra universitat, i que són computats en altres ensenyaments diferents a l'efecte de l'obtenció d'un títol oficial.
S
Semipresencial
Modalitat d'estudi que integra les sessions presencials amb l'entorn virtual.
Simultaneïtat d'estudis
Correspon a un tipus d'oferta, mitjançant el qual l'estudiant realitzarà dos estudis de grau alhora i en finalitzar-los obtindrà els dos títols oficials. En els casos que les universitats no ofereixin aquesta possibilitat, l'estudiantat podrà simultaniejar dos graus, si compleix dos requisits: tenir superat completament el primer curs de la titulació començada inicialment, i obtenir una plaça a través de la preinscripció, en la segona titulació que es vol cursar. En el moment de matricular-se de la segona titulació, s'ha de sol·licitar una autorització de simultaneïtat, mitjançant un escrit adreçat al degà/ana o al director/a del centre en el qual s'imparteixi la segona titulació. No es poden simultaniejar més de dues titulacions.
Suplement europeu al títol (SET)
El suplement europeu al títol (SET) és el document que atorga validesa comunitària al currículum acadèmic. Consisteix en un annex a la titulació universitària on es detallen les matèries cursades, idiomes impartits, crèdits realitzats, competències adquirides, resultats acadèmics i qualificació professional de la persona amb un títol oficial de grau, màster universitari o doctor.
T
Tesi doctoral
La tesi doctoral consisteix en un treball original de recerca elaborat per la persona candidata en qualsevol camp del coneixement. La tesi ha de capacitar la persona doctorand per al treball autònom en l'àmbit de l'R+D+I.
Títols oficials i homologats
Són els títols que s'obtenen després d'haver cursat ensenyaments universitaris oficials, que tenen validesa a tot el territori de l'Estat espanyol. Els plans d'estudis que s'han de cursar per a l'obtenció dels títols oficials han de ser prèviament verificats pel Consell d'Universitats del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i autoritzats pel departament competent en matèria d'universitats de la Generalitat de Catalunya i han de ser inscrits en el Registre d'Universitats, Centres i Títols (RUCT).
Títols propis
Són els estudis no reglats que condueixen a l'obtenció d'una titulació no oficial, reconeguda, únicament, per la universitat que els imparteix. Les universitats regulen l'accés als títols propis i en fixen els preus acadèmics.
Treball de fi de grau (TFG)
Es tracta d'un treball que tindrà entre 6 i 30 crèdits ECTS, s'haurà de realitzar en la fase final del pla d'estudis i estar orientat a l'avaluació de competències associades al títol.
Treball de fi de màster (TFM)
Consisteix en l'elaboració i defensa pública d'un treball amb el qual conclouran els estudis de màster universitari, i que tindrà entre 6 i 30 crèdits ECTS.
Tronc comú
Les titulacions amb tronc comú comparteixen un mínim de 90 crèdits ECTS amb altres titulacions.
V
Vies d'accés
Opcions acadèmiques que té l'estudiant per poder accedir a uns estudis universitaris. Actualment, existeixen diversos itineraris per accedir a la universitat. La via majoritària és mitjançant les proves d'accés a la universitat (PAU), però també hi ha altres vies específiques per a més grans de 25 anys, de 40 anys i de 45 anys, entre d'altres.
Els estudis amb * estan en procés de validació
Avís legal | Sobre gencat | Enquesta