Generalitat de Catalunya
Curs
2016-2017

Contingut

HISTÒRIA DE LES UNIVERSITATS CATALANES

Els orí­gens del sistema universitari català es remunten a l'edat mitjana, quan es funda a Lleida el primer estudi general, nom que en l'época medieval rebien les institucions universitàries. Actualment, Catalunya té dotze universitats: set de caràcter públic, una universitat no presencial i quatre de privades.

Cronologia

 
  ÈPOCA MEDIEVAL: ELS ESTUDIS GENERALS
 
1297 Sota el regnat de Jaume II, una butlla del papa Bonifaci VIII autoritza la creació de l'Estudi General de Lleida.
 
1401 El rei Martí l'Humà funda l'Estudi de Medicina i Arts de Barcelona, com a primer pas per impulsar l'Estudi General de Barcelona.
 
1446 Alfons el Magnànim autoritza la creació de l'Estudi General de Girona. Tot i la concessió del privilegi reial, l'activitat universitària comença un segle després.
 
1450 El rei Alfons el Magnànim i el papa Nicolau V atorguen el privilegi de fundació de l'Estudi General de Barcelona. Igual que en el cas de Girona, l'activitat acadèmica no serà una realitat fins un segle més tard.
 
1568
1620
Es creen els estudis generals de Tortosa, Tarragona, Vic i Solsona.
 
 LA SUPRESSIÓ DELS ESTUDIS GENERALS: CERVERA, UNA ÚNICA UNIVERSITAT A CATALUNYA
 

1714
1717

La victòria borbònica a la Guerra de Successió és l'inici d'una política contrària a les llibertats catalanes. Felip V aboleix els estudis generals de Barcelona, Lleida, Girona, Vic, Tarragona, Tortosa i Solsona; i premia la fidelitat dels cerverins a les tropes borbòniques amb la creació a Cervera d'una única universitat per a tot Catalunya.
 
 EL RESTABLIMENT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
 
1837 El govern d'Espartero restableix l'Estudi General de Barcelona, que passa a rebre el nom d'Universitat de Barcelona (UB). Aquesta universitat és el gresol on conflueixen els moviments i corrents més importants de l'època, des del liberalisme a la Renaixença.
 
1903 Els Estudis Universitaris Catalans (que inclouen el dret català o la història de Catalunya) es comencen a impartir en institucions de la ciutat de Barcelona com l'Ateneu o l'Escola Industrial.
 
1933 S'aprova el decret d'autonomia de la UB, que durant el període republicà adopta el nom d'Universitat Autònoma de Barcelona. Durant aquesta època s'hi autoritza l'ús del català i es produeixen importants canvis en el model de contractació docent i d'accés dels estudiants.
 
 EL NAIXEMENT DE NOVES UNIVERSITATS
 
1968 Es crea la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La UAB significa una relativa liberalització, especialment en el camp de l'ensenyament en català.
 
1969 Neix la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, com un espai de llibertat acadèmica i política durant el franquisme que aplega tots els territoris de parla catalana.
 
1971 Es funda la Universitat Politècnica de Barcelona, hereva de les escoles tècniques creades a finals del segle XVIII per la burgesia catalana. Al 1984, passa a anomenar-se Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
 
 ÈPOCA CONTEMPORÀNIA: LA CONFIGURACIÓ DEL SISTEMA ACTUAL
 
1985 Sis anys després de l'aprovació el 1979 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Generalitat assumeix les competències en universitats. S'impulsa la recuperació de la tradició universitària catalana, es recupera la llengua catalana a les aules i es retorna l'autonomia universitària als centres.
 
1990 Neix la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la quarta universitat pública de Catalunya.
 
1991 El Parlament de Catalunya aprova la creació de la Universitat de Lleida (UdL), la de Girona (UdG) i la Rovira i Virgili (URV), a Tarragona, hereves dels estudis generals medievals.
 
1991 Es reconeix la primera universitat privada: la Universitat Ramon Llull (URL). Integra centres d'ensenyament de prestigi i llarga tradició a Catalunya, com ara l'Institut Quí­mic de Sarrià o l'Escola Universitària de Mestres Blanquerna.
 
1995 El sistema català incorpora una universitat no presencial: la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
 
1994 Neix la Xarxa Vives d'Universitats, que aplega les universitats dels territoris de parla catalana i promou la col·laboració interuniversitària.
 
1997 El Parlament aprova la creació de dues noves universitats privades: la Universitat de Vic (UVic) -hereva d'un estudi general medieval- i la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).
 
1999 A partir de la Declaració de Bolonya, s'impulsa la construcció de l'espai europeu d'educació superior (EEES), que implementa una estructura comparable de titulacions entre les universitats europees. Les fites més destacades d'aquest procés a Catalunya són la implantació dels estudis oficials de màster universitari a partir del curs 2006-2007 i dels estudis de grau a partir del curs 2008-2009.
 
2003
L'actual sistema es completa amb la creació d'una quarta universitat privada: la Universitat Abat Oliba CEU (UAO-CEU).
 
2014
La Universitat de Vic modifica la seva denominació per la d'Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) per l'acord de la Fundació Universitària Balmes, que n'és l'entitat titular, amb la Fundació Universitària del Bages, amb la qual cosa s'amplia l'oferta de titulacions i de centres universitaris.

Si desitges aprofundir en la història del sistema universitari català, et convidem a visitar el web institucional de la Secretaria d'Universitats i Recerca

Els estudis amb * estan en procés de validació
Avís legal | Sobre gencat | Enquesta